Als Abrics de l'Ermita, situats a la serra de Godall (Ulldecona), es conserva un conjunt excepcional de pintures rupestres que han estat declarades Patrimoni Mundial. El nombre de pintures conservades és extraordinari, encara que el conjunt destaca també per la qualitat i la diversitat formal de les representacions. Un llegat certament incomparable. El passat, o més ben dit el pas del temps, ens ha fet arribar un conjunt excepcional d’imatges preses directament de la prehistòria més remota, pintades sobre les parets de roca dels cingles de la serra de Godall, a la comarca del Montsià. Unes imatges extremament fràgils, pintades,en alguns casos, fa més de vuit mil·lennis, que segle rere segle, any rere any, i dia rere dia s’han mantingut allà, a l’aire lliure, veient passar el temps, els pobles,les cultures i les religions que s’han anant succeint.
Situat a la mateixa Ermita de la Pietat, just al costat dels abrics, el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (Ulldecona, Montsià) va ser creat l’any 2005 pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb l’objectiu d’apropar les restes de pintures prehistòriques de la serra de Godall als visitants. El centre ofereix una complexa visió general de l'art llevantí i més concretament, dels 13 abrics que formen el conjunt. A través de recursos gràfics, fotografies i calcs de les pintures, el visitant coneixerà d'una forma molt amena aquest llegat artístic i històric.
El 31 de març de 1975 un jove espeleòleg del Centre Cultural i Recreatiu d’Ulldecona va descobrir en una petita coveta de la cinglera les primeres figures del conjunt rupestre de la serra de Godall. La troballa va ser l’inici d’una campanya d’exploracions que van permetre descobrir fins a catorze abrics decorats. La major part de les pintures trobades fins ara corresponen a l’anomenat art llevantí. Tan sols a les parets de la Cova Fosca -espai conegut com Abric IV- trobem figures esquematicoabstractes. Al llarg dels gairebé 500 metres que ocupa el conjunt d’art rupestre de la serra de Godall, hi podem veure 386 figures distribuïdes d'una manera desigual en els diversos abrics, d'aquestes figures, més de la meitat corresponen a arquers (111) i a diverses espècies animals (82). La resta són, o bé elements vinculats a temes de caça (petjades, rastres, fletxes, etc.) o bé fragments indeterminats que no en permeten la identificació.
Les pintures llevantines de la serra de Godall manifesten un món de creences o de relats mítics relacionats amb la cacera, i on participa una part de la societat, els possibles herois o personatges llegendaris, les divinitats, els especialistes encarregats de dur a terme els rituals i les diverses espècies d’animals pròpies de la zona. Les escarpades cingleres devien ser un escenari perfecte per a la captura d’animals. A més, probablement l’indret s’utilitzava com a lloc de reunió i de celebració de determinats ritus.
La pintura es va convertir així en un mitjà de comunicació; marcava els punts més significatius o llocs “sagrats” on es duien a terme cerimònies i, a la vegada, permetia mantenir les tradicions, part de la memòria històrica, i els valors culturals dels pobladors d’aquest territori.
Els abrics de l'Ermita formen part de la Ruta de l'Art Rupestre del Museu d'Arqueologia de Catalunya i de la Red Europea Primeros Pobladores y Arte Rupestre Prehistórico.
El nombre de pintures conservades a Ulldecona supera les 400. Una quantitat extraordinària, tot i que el conjunt resulta encara molt més espectacular i important per la qualitat i la diversitat formal i estilística de les representacions. Sent fidels del tot a la realitat, però, les nombroses i esplèndides pintures que han arribat fins als nostres dies representen tan sols un pàl·lid reflex del conjunt original. Tots i cadascun dels Abrics d’Ulldecona presenten, a banda de les figures clarament identificables, altres taques de color distribuïdes pel seu interior (matges ara indeterminables). L’acció constant dels diversos fenòmens climatològics, les concrecions litològiques que s’han anant formant sobre la roca com a conseqüència de les filtracions d’aigua amb un alt component de calç i, sobretot en els darrers anys, l’acció humana, han provocat la desaparició d’un gran nombre d’imatges. Per això sorprèn molt més que, amb tot, un nombre de pintures tan alt i de tanta qualitat hagi arribat fins als nostres dies.
L'Abric I és el més meridional del conjunt i alberga el conjunt més notable i espectacular tant pel que fa al nombre de figures com a la diversitat formal i el seu estat de conservació. En aquesta imatge veiem la part central d'una escena de cacera en la que un conjunt de cérvols i cérvoles, molt dinàmic, corren cap a l'esquerra sorpresos per una batuda de caça. Els caçadors envolten els animals i disparen fletxes amb uns llargs arcs.
A l'extrem inferior del fris principal de l'Abric I es representen tres figures: un petit caçador, un cérvol i un "bruixot". Aquest personatge ha estat identificat com a tal perquè els seus trets són diferents a la resta de caçadors. No participa de manera activa, porta un arc de dimensions considerables en repòs. També a diferència dels plomalls d'alguns dels caçadors, el "bruixot" té el cap anormalment gros i porta una llarga cua.
Centre d’Interpretació d’Art Rupestre dels Abrics de l’Ermita
Carretera de Tortosa. Ermita de la Pietat
43550 Ulldecona (Montsià)
